Fotosíntesi és una exposició d'interpretacions icòniques de pensaments i reflexions. Fotosíntesi és un recordatori permanent de la nostra obligació de pensar críticament sobre els nostres sentits. La percepció i la sensació racional de comprensió se dissocien obligant a reinterpretar allò que estem mirant, decodificar-lo i entendre que sempre hi ha una inteció darrere que cada impacte.
Ens ensenyen a entendre les paraules escrites però ningú no ens diu com interpretar les imatges. I mirem més del que entenem. Fotsíntesi intenta revertir eixe procés. Enviar oxigen al teu cap i replegar el CO2 de saturació visual amb el qual convivim.
Fotosíntesi
06/03/2023 El marxismo excede la categoría de ideología y se adentra en la esencia de una metodología de análisis de la realidad. En estos últimos años hemos visto como el binarismo, la conflictualización, el concepto de opresión y de privilegio eran torturados desde el marxismo identitario.
El collage presenta una propuesta interpretativa de como una figura clásica en blanco y negro de Marx puede ser asaltada por las nuevas palomas del universo virtual. Mientras el blanco y negro marca una perspectiva casi soviética el color invade el contorno y la superficie de la idea para convertirse en la versión frívola de un simple recuerdo.
La memoria dulcifica cualquier instante para permitirnos seguir viviendo. Puede que el juego ideológico no sea más que un contador de notificaciones, una hamburguesa rápida, un gato protagonista con el valor volátil de un Bitcoin, el odio escondido tras un hashtag y el deseo de ser conducido por un Aston Martin.
Así le pintamos los labios a Marx, el último Qeer que no supimos entender. Ni explicar.
06/02/2023 Després de l'aparició del paper la memòria va deixar de ser la virtut del coneixement. No obstant això encara aquell qui sabia recordar més coses dels llibres sense acudir a ells tenia un avantatge comparatiu. Les preguntes i les respostes són la base de l'aprenentatge. Com més preguntes et fas i més respostes aproximades trobes estaràs més a prop de la veritat. Primer les preguntes orals tenien respostes orals emmagatzemades en la memòria i uns pocs escrits a l'abast dels gestors del coneixement. En aparèixer la imprempta les preguntes continuen sent importants però potser allò important ja era decidir qui coneixement guardar a la llibreria i quin coneixement guardar al cap. La ment humana és limitada. L'espai físic dels llibres també ho és. Això genera límits. El temps de lectura, la capacitat per a relacionar el coneixement entre dos llibres, la investigació, la relectura.
Quan apareix Internet l'hiperlink torna a posar l'accent en les preguntes. El pensament arborescent per fi té un reflex en la realitat física. Ara hi ha moltes respostes possibles i allò definitiu és saber quines són les més adequades. I quan no portàvem ni 20 anys de Google apareix la inteligència artificial. On les preguntes ho són tot. Internet ho va canviar tot. Chat GTP ha canviat Internet.
Artificis són les meues primeres proves artístiques amb la intel·ligència artificial generativa a part de text. Quan vaig descobrir este noves possibilitats em vaig entusiasmar prou amb el tema i vaig intentar crear tot allò que el meu mal dibuix mai m'havia deixat crear. Per alguna raó les cançons les imagine en valencià, les imatges en anglés i el text depén del tema. No sabria explicar-ho molt millor.